Viure fora: un any després

Feia temps que volia escriure una mica sobre la meva experiència des que vaig marxar de Catalunya per viure a Suècia ara fa un pèl més d’un any. No pretenc explicar si aquí es viu millor que a casa, o quines coses fan millor els suecs que nosaltres, però intentaré desmentir o confirmar alguns dels mites que circulen, i també comparar algunes qüestions rutinàries amb la vida que tenia abans a Catalunya.

Mite u: a Suècia es paguen molts impostos

És cert, se’n paguen molts. Però quina és la diferència real amb els impostos de Catalunya? Bé, pel meu salari a Catalunya, que era probablement sensiblement superior a la mitjana, pagava més impostos que a Suècia, on el meu salari és probablement més proper a la mitjana.

I què tinc a canvi d’aquests impostos? En general, disposo dels mateixos serveis que a casa (veurem quants us en queden passats uns mesos) més una allau de serveis d’atenció força impressionants: anys de reducció de jornada per parelles que tenen nens, una administració que funciona (amb un pèl d’excés de burocràcia pel meu gust), una ciutat molt cuidada, un transport modern i ecològic, una atenció sanitària (lleugerament copagada) excel.lent (comparant-la amb el què coneixem).

Mite dos: a Suècia es treballa més

Potser tinc una perspectiva un tant esbiaixada, ja que l’empresa per la qual treballo, té força renom per cuidar els treballadors i oferir-los unes condicions de treball molt flexibles. Però, en general, les hores punta del metro d’Estocolm (utilitzaré això com a eina per mesurar hores d’entrada i de sortida) són les 9 del matí i les 4.30 de la tarda. I això implica que les oficines tenen la seva ocupació màxima en una franja de poc més de 7 hores.

Cafè durant el Fika

I paren per dinar. I pel fika. És normal dedicar 30 minuts al dinar (a una hora que us faria esgarrifar), i 30 minuts a una de les tradicions més arrelades en aquest país: el fika. El fika és l’equivalent suec a l’hora del te anglesa o al berenar de quan jo feia EGB. El fika pot involucrar sortir de la feina, anar a fer un volt, trobar la parella o simplement fer una pausa amb els companys de feina.

En resum, he passat de treballar mai menys de 10 hores al dia, a descobrir que tinc molt de temps per mi, pels amics i per descansar (sobretot tenint en compte que no m’he de desplaçar amb transport privat per anar a la feina -ni enlloc-).

Mite (realitat) tres: tot és molt car

Aquest és ben cert. Amb el preu de dues cerveses a Suècia, surts rodolant de qualsevol dels meus bars del meu barri de Barcelona. Comprar menjar pot ser més del doble de car que al Caprabo de l’Illa (per comparar-ho amb un supermercat car de Barcelona).

La roba té un preu semblant. Els cotxes són un pèl més cars i el preu del transport públic és astronòmic.

És cert, però, que si dividim el cost de la vida pel salari mitjà (atenció: a Suècia no hi ha salari mínim), el cost del què és bàsic és molt menor que a casa.

Tot i que… alerta amb el què tenim a continuació…

Punt quatre: l’habitatge

Comprar un habitatge nou a Suècia és més econòmic que fer-ho a Barcelona quan jo vaig marxar (i crec que tot i la baixada de Catalunya, i la pujada de Suècia continua sent igual).  A Catalunya l’habitatge cau en picat. A Suècia puja alarmantment. Hi ha símptomes que indiquen un camí que nosaltres ja hem viscut. Ara bé, hi ha una cosa que els protegeix. El mercat està fortament regulat. Fins al punt que a Estocolm hi ha una norma que prohibeix construir més de 40000 habitatges per any (sí, això es regula en un àmbit força local). Mentre això es mantingui, una bombolla de les dimensions que coneixem no es produirà.

Aquesta forta regulació pel què fa a la construcció d’habitatges, provoca que cercar pis a Estocolm pot ser una autèntica aventura (si el busques a prop del centre, per exemple).

Pel que fa al mercat del lloguer, la cosa és encara més complicada. Els lloguers són cars (més barats que a Barcelona, però) i escassos. El què millor funciona és el boca a boca i tot sovint, tenir un punt de sort. Estocolm rep unes desenes de milers de nous habitants cada any.

I una cosa interessant: hi ha una agència pública a la qual adreçar-se per saber si pagues un lloguer massa elevat. Si es determina que és així, el propietari del pis està obligat a tornar-te el què has pagat de més i revisar a la baixa la quota. (Tot això es calcula en funció de paràmetres com la distància al transport, escoles, mida del pis, any de construcció, etc).

Cinquena realitat: fa fred

El riu glaçat

Bah, no és per tant. Al meu pis de Barcelona mancat d’aïllants tèrmics adequats s’hi passa més fred cada hivern que no pas aquí. Qualsevol equipament està perfectament climatitzat (he vist parades d’autobús amb calefacció!). Les finestres tanquen (que sembla una estupidesa, però és una de les qüestions més importants).

Sol de Nit (2 de la matinada)

I sí, al carrer fa molt fred, però hi ha experiències com patinar en un llac gelat, que difícilment es poden oblidar.

La manca de llum és una mica més emprenyadora, però l’estiu ho compensa tot.

Mite sis: al nord són tancats

És fals. Un centreeuropeu mitjà és més tancat que el nordic mitjà. Més aviat, els adjectius que els defineixen millor són tímids i reservats. Els suecs (no vull que sembli una generalització) tenen un respecte extrem per la intimitat de les altres persones. I, tot sovint, exigeixen el mateix per la seva. És força comú el cas d’algú (saludat) fent cara de no entendre res a l’ascensor de la feina quan preguntes “Com va la vida?” (“Hur är läget?” en suec).

És força comú també veure parelles vivint vides totalment separades, i, fins i tot, persones que tenen un contacte no tant freqüent com el nostre amb les famílies.

Mite set: la ultradreta és forta

Ho és. I és lamentable. Però en general a la ciutat, la gent ha viatjat força (sí, tothom ha estat a Barcelona i a mig món) i això no existeix pràcticament. Quan t’allunyes una mica, la cosa empitjora. Tristament a casa no estem massa millor. L’Anglada i el PP de Badalona no diuen res massa diferent del què diu aquest famós partit suec (minoritari) que treu un petit percentatge de vots.

Mai he tingut cap problema per no ser nascut aquí i espero que així segueixi. Continuaré informant del tema.

Vull venir!

Vols venir a treballar un temps aquí? El resum és fàcil: de les tres variables “experiència”, “estudis” i “idioma (suec)” en necessites dues com a mínim. L’anglès és obligatori.

Gamla Stan: la ciutat antiga

És molt trist veure com l’estat espanyol (i Catalunya) han descuidat totalment l’aprenentatge de l’anglès. És força depriment veure com a Suècia, tothom parla un anglès gairebé perfecte i dominen habitualment un o dos idiomes addicionals.

La meva opinió és que una de les coses que pot salvar-nos (a Catalunya) de la crisi actual, és que molta gent que marxaria fora, no ho pot fer ja que el seu nivell d’anglès es troba just al llindar de mantenir una conversa bàsica. Mai podré agrair suficientment als meus pares la seva insistència en l’aprenentatge de l’anglès durant la meva preadolescència. Això, i les diverses oportunitats professionals que vaig tenir a Barcelona en empreses força internacionals.

Per animar-vos una mica a intentar-ho, conec un arquitecte (l’Arnau) que va venir a passar un parell de setmanes al desembre per intentar trobar alguna feina, i un parell o tres de setmanes després tenia feina en un despatx d’arquitectes d’Estocolm. Molt millor que les perspectives pels arquitectes a Barcelona, està clar.

Una mica de música?

La música és una cosa molt important a Suècia. Sempre hi ha concerts. La gent toca en un o diversos grups. Se’n fa molta.

Si voleu fer-ne un tastet, aquí va aquesta llista de reproducció de música sueca:

3 thoughts on “Viure fora: un any després

  1. Bona arrancada! … i confirmo mites, tot i que desmitifico la Fika ja que a parè personal vindria a ser, una evolució diferent dels esmorzars i berenars que feia al bar “la patum” amb els excompany de feina.

  2. Només un petit comentari.. aquí la sanitat estarà molt saturada, però si mai m’he de jugar la vida a una operació a un hospital, que sigui al clínic.. Crec que tenim 3 dels 10 millors hospitals públics d’Europa (o del món, a la resta no són públics) a la mateixa ciutat.. Sí, pel dia a dia està molt saturat, però per les coses “greus” segueix sent el millor.

  3. Aixo del fred sempre és relatiu. A Umeå diuen que d’Estocolm cap a vall no tenen hivern.

Comments are closed.