About David Poblador i Garcia

Leading the Service Reliability Engineering team at Spotify. Entrepreneur. FCBarcelona member. Catalan expat.

La meva resposta al correu de publicitat d’Abertis

He rebut el següent email de publictat d’Abertis, demanant-me la meva col·laboració.

Ja fa molts anys que m’he cansat de col·laborar amb aquesta empresa i m’he decidit a respondre’ls.

Benvolguts,

Em prenc la llibertat d’escriure’ls (al contrari que vostès) en català, n’estic segur que una empresa com la seva amb la seu central a Catalunya podrà processar un correu electrònic escrit en la meva llengua. He estat directament o indirectament client d’Abertis durant aproximadament uns 20 anys. Fins i tot abans de què vostès esdevinguessin Abertis, a l’abril de 2003.

Els escric en resposta a l’email no sol·licitat (almenys no d’una manera conscient i directa) que vostès m’han fet arribar demanant-me la meva col·laboració que “no me llevará más de un minuto”.

Honestament, les meves ganes de col·laborar amb vostès fa anys que es van esgotar. Durant els meus darrers 4 anys a Catalunya (del 2007 al 2011) vaig ser usuari regular de les seves autopistes i dels seus aparcaments a la ciutat de Barcelona i arreu del territori català. Durant un temps, fins i tot, vaig ser client del seu producte Via-T.

Tinc grans reserves per acceptar la seva manera de fer diners. Aprofitant uns privilegis adquirits fa temps que segons molta de la literatura que he trobat a Internet, els ha fet força rics mitjançant infraestructures que van ser amortitzades fa molts i molts anys. També és força discutible la seva habilitat de satisfer les necessitats dels usuaris dels seus serveis, com podem veure regularment en molts dels seus peatges quan es creen retencions (per tant contaminació) fonamentalment a causa de la seva mateixa existència.

I no només això. Des del dia que vaig marxar a viure a Estocolm (Abril 2011), han tingut la fortuna de continuar comptant amb la meva col·laboració regular. Cada cop que arribo a Barcelona de visita i la meva família em ve a recollir a l’aeroport, han d’aparcar el cotxe en un dels seus aparcaments. I per més inri, vostès han estat gestionant un dels aeroports de la meva nova ciutat (Skavsta, Estocolm) que he utilitzat regularment, i un altre que he utilitzat en una ocasió (Luton, Londres) amb els quals també he contribuït a través de les taxes aeroportuàries.

Així doncs: no, no vull dedicar-los més temps a banda de l’invertit en escriure aquest correu electrònic que espero que rebin. I si us plau, esborrin el meu correu de les seves bases de dades.

Salut,

David Poblador i Garcia

Surrendering on FeedBurner

FeedBurnerBack in 2005 I fell in love with FeedBurner, a simple web tool that sanitized RSS feeds, provided some promotion tools, added some tracking capabilities and very interestingly gave my followers a unique RSS URL they could subscribe to which would follow my blog regardless where I hosted it.

The tool itself was neat and simple, every now and then the service was down, but it was not really painful: Google Reader plays well with retries, and a delay serving your feed is not the end of the world.

The tool became more and more popular among bloggers, and in 2007 Google announced they acquired FeedBurner. Many people were very excited: it was obvious that it would really improve stability, Reader integration and what not.

But that was far from reality. They completely forgot about the tool. Left it in an almost unmaintained status that made it really painful to use. A few months afterwards they decided to integrate it with their Google Account subsystem. But nothing changed: no new features, annoying bugs, etc.

Today, I decided to stop using it: I discovered that since I switched into SSL by default, FeedBurner would not refresh my entries. Apparently they have a bug that prevents them from crawling some HTTPs based hosts. This bug has been around for more than a year, and it is still unfixed.

I really want to avoid adding an exception to my webserver to allow FeedBurner to crawl my feed without SSL, so, from now on, I’m taking over my canonical feed URL. And I keep my fingers crossed so FeedBurners 301 redirection to my URL will keep working after the deletion (that’s one of the features they have).

From now on, the canonical feed URL is: https://davidpoblador.com/feed

La educación y su uso político. Vergüenza señores

Nací en un estado que ostenta el dudoso honor de ser aquél que ha aprobado un mayor número de leyes educativas en los últimos 30 años. Pensará el desconocedor que España constantemente adapta su sistema educativo para estar en la cresta de la ola. Incluso que lo hace para incorporar en sus aulas todo lo necesario para que nuestros críos no vivan aislados en un mundo que día a día es más global en donde sobrevivir sin idiomas y siendo analfabetos digitales se antoja más y más complicado.

Pero resulta no ser así. Es política.

Cualquier excusa es buena para crear una nueva ley educativa: Aquí más religión, allí menos, acá educamos a la ciudadanía, allá resulta que los niños catalanes son adoctrinados con su lengua y hay que cargársela, ahora vamos a cambiar los temarios para contradecir a nuestros (y otros) filólogos, ahora vamos a fragmentar por aquí, después por allí. No menospreciemos tampoco lo útiles que son estos debates para crear cortinas de humo y ocultar otros asuntos de fondo.

Entretanto, todo sigue igual. Gran número de influyentes personalidades siguen sin entender qué se cuece en el mundo. Siguen viviendo en los sesenta. ¿Soy el único que siente vergüenza al ver a “nuestro” presidente poniendo cara de boniato al ser saludado por otros mandatarios? Ni un conversation starter, ni un nice to see you again. Por dios!

Otra vez, y es la cuarta en los últimos meses, acabo de rechazar a un ingeniero español para ocupar una posición en mi equipo en Suecia por su bajo nivel de inglés. ¿Nivel técnico? Tan alto o mayor que el de cualquier otro candidato. Y me pone triste.

Hablaba con Pablo, un compañero de trabajo hace unas semanas. Medio en broma, medio en serio: Si España hubiera hecho sus deberes en educación hace 15 años (Portugal, Grecia, las repúblicas bálticas y muchos otros lo hicieron), medio país estaría en la puerta de embarque. Pensar que la mejor “herramienta” que tiene España para retener talento está siendo la falta de idiomas me pone los pelos de punta.

Y lo que más me duele: en lugar de identificar y arreglar estos problemas, ahora resulta que en Catalunya estamos haciendo apartheid con la lengua. Hablo y escribo dos idiomas como nativo. Este hecho únicamente me ha abierto puertas en mi vida. Nunca me ha cerrado ninguna. ¿De verdad queremos fastidiar lo poco que funciona?

Dan ganas de emigrar. Oh wait

Smoking the peace pipe: Metallica

This was back in 1996. It was an extremely hot summer saturday, and I took the train from my parents town to Barcelona early in the morning. I had a mission. I was gonna buy the latest Metallica album: Load.

I had 1950 pesetas (almost 12€) with me I had earned by selling some crappy software I wrote through a computer magazine. I rushed to Carrer Tallers, to one of the many music stores that used to be there, I bought it together with a Sepultura – Roots tshirt and rushed to the train back home to enjoy the album.

At the beginning I loved it. But after some time I thought it was not extremely good. Probably the Black Album had set the bar too high. But I was happy. Listened to it over and over, as I used to do with all my new CDs.

Eventually I would listen to it only once in a while. And a few years afterwards, Napster came. I basically downloaded tons of music, most of which I already “owned”. I was so happy to be able to listen to music while working on my computer using my headphones that I immediately thought physical music media had no sense whatsoever.

And then the Napster – Metallica affair took place. At the beginning I was annoyed and angry. But after a few months, I just simply forgot about Metallica. And I think not only me. I can’t talk to my younger cousin about Metallica. He does not know them! How is that even possible? Everyone knows Metallica!!!1

Yesterday, 12 years after the blackout started, Metallica landed on the Internet. Landed on Spotify. I woke up this morning at 7.30AM, slightly hungover after the celebration, and I listened to the entire Load album on my way to work. And I loved it, as if I had just bought an old CD.